L’Aumon és un no-lloc on succeeix l’acte amorós, i la desavinença de dos. És una paradoxa del record dels mortals: totes les persones posen noms als llocs on han estimat. És humà, és comprensible. Ara… és necessari que n’hi hagi un de sol, o es multipliquen pels noms propis amb qui hem estat? Les (...)

«Escrius com qui buida el mar per trobar les coses que no entén [...]»

Estació dels silencis és un recorregut vital que s’endinsa en la visió més intimista de l’autor sobre el seu propi passat. Un passeig breu i nostàlgic, alhora, a través d’uns poemes que pretenen fer emergir, d’entre (...)

"Un llibre bell que ens regala sensacions i que podem regalar com si fos una essència del Delta, d'aquestes terres que a ningú deixen indiferent per la seua bellesa tan canviat amb el ritme de les estacions i dels arrossars. Un llibre necessari que ajuda a copsar la bellesa i la fragilitat del Delta."

En aquests setze relats, "De part certa" l'autor ens transporta amb una prosa senzilla, intimista i de fàcil lectura a móns desconeguts, complexos i de vegades convulsos. El d'un soldat de Déu, d'un home ocell, d'un expert en viatges astrals, (...)

Carta a Maria és una llarga i íntima carta d'amor a un ésser estimat i adorat fins al paroxisme. (...)

El protagonista ens trasllada en una època convulsa i perillosa on se li encomana una missió que pot sobrepassar les seves possibilitats. Una novel·la que ho afronta tot: política, religió, poder, assassinats, guerra i amor.

Les tradicions i la llengua són dos dels pilars fonamentals on se sustenta un País, i això cal conservar-los.

A la Cala (l'Ametlla de Mar), sempre s'ha  parlat "lo calero", una d'aquestes variants dialectals on el català normatiu ha rebut les infliències dels primers pobladors (...)

Quan la gent em pregunta de què va la novel·la que he escrit, molts cops responc que, potser, la millor manera de descriure-la seria "la vida". És una novel·la sobre l'amor, l'amistat, sobre les pors i indecisions dels seus personatges, embolcallades sempre, sota el vel d'un marcat erotirme.

Vola és una novel·la curta, gairebé un sospir per a qualsevol estona perduda en qualsevol lloc.  Sembla confegida amb mentalitat de cineasta: amb un guió efectiu, els temps mesurats, l'enquadrament exacte per a cada escena, el seu estudi de color i llum, la seva pròpia banda sonora... Vint-i-cinc anys més tard, dues persones que sempre s'han necessitat es retroben...

Endevinadores, remeieres, metzineres i bruixes. Sempre paraules lletges... El Marc, la Teresa i l'Espe t'ajudaran a descobrir que no totes les bruixes eren dolentes.

Tornem a tenir aquí els nostres enginyosos amics el Miquelet i la Teresina qui, amb les seues històries i anècdotes, ens transportaran a un temps ja passat quan Amposta començava a ser tota una ciutat.

Aquests cinquanta-dos poemes d'argila han estat escrits en un temps plujós, fangós, espès... un temps on gairebé s'ofeguen els dies, entre les constants tempestes d'odi i els diluvis d'intolerància. Un temps on, tot i les condicionas climatològiques adverses, hem pogut arreplegar l'argila roja, (...)